L’infern de Centralia
Al subsòl de Centralia s’hi estén un incendi, actualment la
ciutat està abandonada i es considera una ciutat fantasma. Centralia ha servit
d’inspiració per a pel·lícules de terror i per a llegendes negres.
L'any 1962, un incendi aparentment
inofensiu en un abocador de Centralia (Pennsilvània) es va estendre sobtadament
pel subsòl i va encendre una veta de carbó situada sota la ciutat. Les flames
de la superfície van ser extingides pels bombers, però el carbó va seguir
cremant sota les cases fins a esdevenir un monstre incontrolable que va obligar
a desallotjar la ciutat.
Avui en
dia, Centralia és un lloc abandonat i fantasmal. La mina subterrània segueix
cremant i es calcula que conté carbó per fer-ho durant 250 anys
més. L'aspecte actual de Centralia és el més semblant a una pel·lícula de
terror. De fet, el lloc va servir d'inspiració per a la pel·lícula
"Silent Hill". Aquí i allà, el monstre ha aixecat els carrers o
partit en dos les carreteres; petites columnes de fum delaten els llocs pels
que tracta de respirar. La carretera estatal 61, que va ser tancada a
mitjans dels 90, és un lloc autènticament espectral. Un enorme cartell ens
adverteix del perill poc abans d'arribar: "Incendi en mina subterrània. Endinsar-se
en aquesta àrea pot ocasionar greus danys o la mort. Gasos
perillosos. Perill d'enfonsament ". La força de l'incendi ha
partit la carretera en dos, una gegantina esquerda que travessa d'un costat a
un altre com si la terra acabés d'esclatar.
Actualment
es calcula que la veta de carbó sota Centralia té uns 10 quilòmetres d'extensió
i crema a uns 1.000 metres de profunditat. Les autoritats es van adonar de
la seva existència a mitjans dels 70. Els bombers van obrir diversos
forats a la terra per comprovar les evolucions de l'incendi i el consideraven
controlat fins que el propietari d'una gasolinera local va introduir una vara
per mesurar els tancs subterranis i va descobrir que estaven a 80 º C. Poc
temps després, un nen de 12 anys va ser rescatat després de caure en un pou de
més de 40 metres que es va obrir sota els seus peus. A la vista dels
esdeveniments, les autoritats es van posar en marxa i el 1984 van evacuar la
ciutat. Unes quantes famílies van optar per quedar-se fins que el 1992 van
ser expulsades definitivament.
Avui
dia, el poc que queda del poble ha estat devorat per la vegetació. De tant
en tant algun grup de despreocupats turistes s'aventura als voltants de la mina
i es fotografia al costat de les fumejants xemeneies. Ignoren que, en qualsevol
moment, el monstre pot despertar.
Paula Fernàndez
Paula Fernàndez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada