Valoració.

Després d'haver realitzat aquest blog hem aprés moltes coses positives, tan sobre el tema "les ciutats fantasma" com a treballar en grup i com a fer un blog.

Hem après a distribuir-nos la feina i a organitzar-nos de manera correcte i ordenada. També hem aconseguit cooperar entre nosaltres i a rectificar mutuaments els nostres errors.

Envers el tema escollit "les ciutats fantasma" ens ha sorprès la quantitat de zones deshabitades que hi ha al món i les causes d'aquestes. Ens ha satisfet recopilar tota aquesta informació i aprendre'n.

També hem après a resumir informació extreta d'internet i a modificar-la de la manera que ens ha semblat més adient.

Sobre el blog, tot i que hem tingut algun problema, estem orgulloses del resultat final d'aquest blog realitzat amb molt d'esforç i sacrifici(mental i físic).

Això és tot,

Gràcies per la vostra atenció i esperem que us agradi tan com a nosaltres.

Paula, Yaiza i Akane.

Opinió personal.

Personalment, a mi, el tema de les ciutats fantasma em crida molt l'atenció, ja que són temes que no es parlen ni es coneixen gaire. Per això m'ha agradat informar-me més sobre aquest tema. M'agrada conèixer la història del perquè aquestes ciutats han estat deshabitades.
Per completar la meva recerca sobre aquest tema, m'agradaria visitar alguna ciutat fantasma, tot i que potser em faria una mica de respecte, per això preferiria visitar-la de dia i acompanyada.
Animo a tothom a informar-se sobre aquest tema simplement per curiositat, ja que trobo que és interessant. I si es té la oportunitat també recomanaria visitar alguna d'aquestes ciutats.


Yaiza Ortega

Entrevista a Marta Puig

Hem fet una entrevista a Marta Puig, la qual, ha visitat una ciutat fantasma espanyola.
-Hola Marta, quina ciutat fantasma has visitat?
-He visitat la ciutat Granadilla.
-Vas visitar-la sola o acompanyada?
-La vaig visitar acompanyada per tres amics als quals els hi interessa també el tema de les ciutats fantasma.
-La visita va ser diürna o nocturna?
-Vam arribar de bon matí, llavors vam fer una visita turística. A la tarda vam preparar-ho tot per poder fer la ouija a la nit.
-Va passar alguna cosa paranormal?
-Durant la ouija vam parlar amb un antic habitant del lloc, però no va passar res més.
-Tornaries a visitar Granadilla?
-M'agradaria més visitar una altre ciutat.
-Moltes gràcies Marta.
-De res!



Paula Fernandez Picola

Turrucún - ESPANYA.

Turruncún és un llogaret abandonat a la comunitat autònoma de La Rioja, a Espanya.
A principis del segle XX comptava amb 300 habitants. L'any 1990 es va construir el seu últim "edifici", un col · legi que gairebé no s'ha fet servir.


En l'actualitat es troba derruït amb algunes construccions en peus com l'església i l'anterior col · legi esmentat. A la part posterior del poble hi ha una àrea recreativa amb unes bones vistes i barbacoes. Com a dada curiosa, dins de l'església, que encara es manté en peus, podem veure restes òssies que hi ha qui determina que són humans. El sòl de la mateixa està mogut com si algú hagués extret una mica del seu interior, i probablement sí siguin restes humanes. Pujant per la pista forestal i fixant-nos molt cap al costat dret podem observar el cementiri amb una tàpia semiderruida on encara jeuen algunes làpides de gent que van viure en Turruncún en una millor època.

Yaiza Ortega.

AGDAM - AZERBAIJAN

Aquesta ciutat va arribar a albergar en el seu interior a 150.000 ànimes.
Aquesta ciutat es va convertir en el que és el 1993 durant la guerra de "Nagorno Karabahk", encara que ciutat en realitat mai va ser l'objectiu del combat víctima del vandalisme mentre estava ocupada pels armenis que va fer que la seva població es mogués a altres àrees d'Azerbaidjan i fins i tot a l'Iran.

En la majoria dels casos els seus edificis són peles buides sense res al seu interior, amb les seves portes i les finestres forçades en un intent per saquejar qualsevol cosa de valor que pogués haver-hi en ells.

L'única resta de civilització en aquests edificis són els graffities que a dia d'avui encara perduren.



Paula Fernandez.

GRANADILLA - ESPANYA

Granadilla és una vila del nord de la província de Càceres, Espanya, inclosa en el municipi de Zarza de Granadilla.
Va ser desallotjada a mitjans del segle XX a conseqüència de la declaració de zona inundable a causa de la construcció de l'Embassament de Gabriel i Galán.
A finals de la dècada dels cinquanta, amb la irreversibilitat de les primeres expropiacions, es produeixen també les primeres sortides de famílies. Granadilla veurà molt aviat el relleu del seu rector.
L'èxode massiu va seguir a l'inici dels anys seixanta, segons anava creixent el nivell del pantà i pagades les expropiacions de les successives cotes, motivant l'evacuació de més de noranta famílies camperoles de Granadilla.

D'aquesta manera tan desagradable i tan poc respectuosa amb els pobres, que no correspon a la grandesa que un dia va tenir, va començar l'abandonament definitiu de Granadilla. Els seus últims habitants es van anar durant l'any 1966, però abans d'això van poder arribar a veure les seves fèrtils terres del Baix Segura inundades per les pujades del nivell de les aigües. Els seus mitjans de vida van desaparèixer romanent només el poble a flotació, com una immensa nau, formant una península de difícil accés ja que per llavors totes les carreteres també van quedar inundades.
El territori del poble va ser dividit en 1965 entre els municipis de Mohedas i Zarza de Granadilla, passant la capitalitat del partit a Hervás.


Yaiza Ortega.

Famagusta - XIPRE

Barrosa és un petit emplaçament de la mai reconeguda "republica del nord de Xipre", en els seus temps va ser una moderna àrea turística de la ciutat de Famagusta, però durant les últimes tres dècades ha estat una ciutat fantasma.Tot va començar quan l'exèrcit turc pren el control de l'àrea durant la invasió turca a Xipre el 1974, van despoblar completament l'àrea expulsant d'ella a tots els seus habitants i no van permetre l'entrada a ningú excepte militars turcs i personal de les Nacions Unides.
Hi va haver un pla per recuperar l'emplaçament a favor dels grecs xipriotes però el pla va fracassar precisament perquè els grecs de Xipre van votar en contra (les seves raons tindrien).
Com no s'ha fet cap reparació des del 1974 tots els edificis estan caient a trossos lentament, alguns mes ràpid que altres, particularment els que van rebre l'impacte d'algun canó durant la invasió, a poc a poc la naturalesa va anar fent malbé les finestres, es trenquen, les plantes introdueixen les seves arrels per les parets, paviments i murs ... de fets les tortugues marines estan niant a les seves platges desertes.


Yaiza Ortega.

ORAUDOR sur Glane - FRANÇA

El petit poble d'Oradour-sud-Glane a França, va veure morir tots els seus 642 habitants d'una forma horrorosa, va ocórrer durant la segona guerra mundial a mà dels soldats alemanys com a càstig a la resistència francesa.
Els alemanys tenien intenció d'anar a la ciutat Oradeur-Sud-Vayres sabent que allí es refugiaven un gran nucli de la resistència francesa, però per error van acabar arribant a la seva ciutat veïna, Oradeur-Sud-Glane el 10 de juny de 1944.
La llegenda diu que els soldats alemanys van reunir als homes en estables i posteriorment els van disparar a les cames perquè morissin lentament, les dones i els nens que havien estat reclosos en una església van patir un destí pitjor ja que els alemanys van calar foc, deixant dues opcions a la gent del seu interior, o bé morir per les flames o bé morir davant el foc de la metralladora que els esperava a la porta de sortida.





Yaiza Ortega.

Pripyat (Ucraïna)

Pripyat és una ciutat fantasma al nord d'Ucraïna a la regió de Kíev, en rodalies de la frontera amb Bielorússia, l'actual Bielorússia. Que deu el seu nom al riu que travessa la ciutat.


Què va passar?


Aquesta ciutat és coneguda perquè va patir el pitjor accident de la història de l'energia nuclear el 26 d'abril de 1986, quan es va produir el sobreescalfament i explosió del reactor número 4 de la planta nuclear de Txernòbil, el qual va emetre 400 vegades més radiació que la bomba atòmica que va caure sobre Hiroshima el 1945, de manera que la ciutat es va veure afectada per la radiació i va haver de ser evacuada. L'evacuació va ser duta a terme en tan sols tres hores per l'exèrcit rus, quan la majoria dels habitants van ser desallotjats de les seves cases contra la seva voluntat, i els animals domèstics i de bestiar van ser sacrificats.Història

Va ser fundada el 1970 per donar llar als treballadors de la central nuclear de Txernòbil i a les seves famílies. Causa de la seva estratègica posició geogràfica en un clima relativament temperat i un sòl molt fèrtil, la ciutat va començar a desenvolupar-se, convertint-se en una de les zones més agradables per viure en tota l'antiga URSS. A causa d'això, la població en només 16 anys va créixer fins a més de 40.000 persones.


Actualitat.

Actualment no té cap habitant, més que investigadors, científics i forces de seguretat que custodien la zona d'exclusió. La ciutat és ara un museu de l'era soviètica tardana, té molts edificis d'apartaments, dins dels quals es troben abandonades fotografies, joguines de nens, roba, objectes personals, etc. També hi ha restaurants, hospitals, escoles i gimnasos que també van ser abandonats. A causa de l'inexistent manteniment de les construccions, dins d'elles la floridura, fongs i fins i tot plantes han crescut gràcies a la humitat produïda a fondre la neu d'hivern.























Paula Fernàndez

Kadykchan (Rusia)

És una de les petites ciutats russes que es van arruïnar amb la caiguda de la unió soviètica, originàriament es tractava d'una ciutat minera d'estany. Els seus residents es van veure obligats a abandonar la ciutat per trobar serveis tan bàsics com aigua corrent, col·legis o assistència sanitària, l'Estat els reallotjament en tan sols dues setmanes, redistribuint-los per altres pobles i assignant nous domicilis. En les seves presses per evacuar la població van haver d'abandonar totes les seves pertinences per això encara es poden trobar joguines velles, llibres, roba i altres classes d'objectes en aquesta ciutat fantasma.

Akane Soto

Famagusta (chipre)

Tot va començar quan l'exèrcit turc va prendre el control de l'àrea durant la invasió turca a Xipre el 1974, van despoblar completament l'àrea expulsant d'ella a tots els seus habitants i no van permetre l'entrada a ningú excepte militars turcs i personal de les Nacions Unides. Hi va haver un pla per recuperar l'emplaçament a favor dels grecs xipriotes però el pla va fracassar precisament perquè els grecs de Xipre van votar en contra. Com no s'ha fet cap reparació des de 1974 tots els edificis estan caient a trossos lentament, alguns mes ràpid que altres, particularment els que van rebre l'impacte d'algun canó durant la invasió, a poc a poc la naturalesa actua reclamant la zona, els metalls es fan malbé, les finestres es trenquen, les plantes introdueixen les seves arrels per les parets, paviments i murs ... de fet s'ha vist que les tortugues marines estan fent nius a les seves platges desertes.

Akane Soto

kowloon (China)

Es troba just a les afores de Hong Kong i va ser creada inicialment pels britànics com un lloc de vigilància per protegir la zona contra els pirates. Durant la Segona Guerra Mundial els japonesos van ocupar aquest lloc de vigilància i posteriorment van ser expulsats d'aquest, curiosament arribats a aquest punt ni els xinesos ni els anglesos volien saber res d'aquest lloc pel que va passar i per ser un lloc sense llei ni pàtria. Com era d'esperar el lloc es va omplir de gent de dubtosa reputació però curiosament aquesta societat va poder desenvolupar-se i seguir (entre altres coses) edificant el lloc, ocupant tot lloc possible i edificant cada vegada més alt per no sortir dels límits de la ciutat i entrar en territori Xinès. Aquesta situació es va perpetuar per dècades en el que va acabar sent un laberint de corredors per sobre del nivell del carrer completament abarrotat d'escombraries. Els edificis eren tan alts que la llum del sol no podia arribar fins a terra de manera que tota la ciutat havia de ser il · luminada de forma constant per fluorescents.

Una altra de les peculiaritats d'aquest lloc és que els edificis estaven tan junts uns dels altres que es construïen ponts amb portes o altres materials igualment improvisats per passar d'un edifici a un altre sense tenir la necessitat de baixar fins al carrer, que d'altra banda podia ser en si mateix una activitat bastant perillosa. Durant la seva existència, els xinesos van construir una muralla al seu voltant, per evitar que els seus habitants sortissin. En segon lloc, després de l'abandonament d'aquesta ciutat, un grup d'exploradors van tractar d'entrar a fer un mapa del lloc, després de mesos de treball van desistir i el seu intent després d'haver mapejat 01:00 mínima part dels voltants del lloc i sense haver-se endinsat massa.

Yaiza Ortega.

Centralia - la ciutat sobre l'infern.

L’infern de Centralia

Al subsòl de Centralia s’hi estén un incendi, actualment la ciutat està abandonada i es considera una ciutat fantasma. Centralia ha servit d’inspiració per a pel·lícules de terror i per a llegendes negres.

L'any 1962, un incendi aparentment inofensiu en un abocador de Centralia (Pennsilvània) es va estendre sobtadament pel subsòl i va encendre una veta de carbó situada sota la ciutat. Les flames de la superfície van ser extingides pels bombers, però el carbó va seguir cremant sota les cases fins a esdevenir un monstre incontrolable que va obligar a desallotjar la ciutat.

Avui en dia, Centralia és un lloc abandonat i fantasmal. La mina subterrània segueix cremant i es calcula que conté carbó per fer-ho durant 250 anys més. L'aspecte actual de Centralia és el més semblant a una pel·lícula de terror. De fet, el lloc va servir d'inspiració per a la pel·lícula "Silent Hill". Aquí i allà, el monstre ha aixecat els carrers o partit en dos les carreteres; petites columnes de fum delaten els llocs pels que tracta de respirar. La carretera estatal 61, que va ser tancada a mitjans dels 90, és un lloc autènticament espectral. Un enorme cartell ens adverteix del perill poc abans d'arribar: "Incendi en mina subterrània. Endinsar-se en aquesta àrea pot ocasionar greus danys o la mort. Gasos perillosos. Perill d'enfonsament ". La força de l'incendi ha partit la carretera en dos, una gegantina esquerda que travessa d'un costat a un altre com si la terra acabés d'esclatar.

 Actualment es calcula que la veta de carbó sota Centralia té uns 10 quilòmetres d'extensió i crema a uns 1.000 metres de profunditat. Les autoritats es van adonar de la seva existència a mitjans dels 70. Els bombers van obrir diversos forats a la terra per comprovar les evolucions de l'incendi i el consideraven controlat fins que el propietari d'una gasolinera local va introduir una vara per mesurar els tancs subterranis i va descobrir que estaven a 80 º C. Poc temps després, un nen de 12 anys va ser rescatat després de caure en un pou de més de 40 metres que es va obrir sota els seus peus. A la vista dels esdeveniments, les autoritats es van posar en marxa i el 1984 van evacuar la ciutat. Unes quantes famílies van optar per quedar-se fins que el 1992 van ser expulsades definitivament.

Avui dia, el poc que queda del poble ha estat devorat per la vegetació. De tant en tant algun grup de despreocupats turistes s'aventura als voltants de la mina i es fotografia al costat de les fumejants xemeneies. Ignoren que, en qualsevol moment, el monstre pot despertar.

Paula Fernàndez

San Zhi - ciutat de vacances.

S'ha trobat una ciutat abandonada a Taiwan. Uns investigadors han descobert que aquesta ciutat fou construïda entorn el 1981 com a lloc de segona residència de luxe, en un entorn vacacional per poder gaudir de la silenciosa i misteriosa natura que envoltava aquest paratge. No es coneixen els noms dels dissenyadors d'aquesta urbanització futurista.
Hi ha teories que expliquen el perquè del seu abandonament, com per exemple la ruïna de la constructora o una altre teoria que parla de morts d'obrers amb els seus respectius esperits turmentant a la resta de treballadors.
Els investigadors continuen en la recerca de més dades d'aquesta ciutat.


Yaiza Ortega

Kolmanskop - La ciutat enterrada

Kolmanskop és una petita ciutat d'Alemanya abandonada a principis del segle XX.
Aquesta ciutat va ser construïda per donar habitatge als buscadors de diamants en aquesta regió desèrtica. En aquells moments els diamants es trobaven amb facilitat per les rodalies, de manera que era fàcil fer fortuna, així que en dos anys es va construir una ciutat completa amb casino, hospital, escola, sales de ball i amb grans mansions.
Es van extreure uns 1000 kg de diamants, però després de la primera guerra mundial, aquesta quantitat va disminuir notablement, i es van trobar diamants majors en altres zones, de manera que es va abandonar la ciutat. Les dunes van reclamar el que era seu, així que la ciutat va quedar invadida per la sorra del desert.




Paula Fernandez.

Què és una ciutat fantasma?

Una ciutat fantasma és aquella que està despoblada, és a dir, en la que actualment ja no hi ha habitants permanents. Es considera despoblada solament les agrupacions  humanes que van tenir cert nombres de veïns, per tan no podem considerar com a tals una casa o masia aïllada.
Solen ser abandonades per motius econòmics, socials, polítics i per desastres naturals.

Presentació.

Som la Yaiza, la Paula i l'Akane, estem fent un treball de la classe de biblioteca el qual consisteix en crear una plataforma online, és a dir, un blog especialitzat en un tema en concret a escollir.
Nosaltres hem escollit "ciutats fantasmes" ja que considerem que és un tema interessant i moltes vegades poc conegut, per això hem decidit aportar-vos informació sobre aquest tema.
Esperem que cridi el vostre interés.