Kadykchan (Rusia)

És una de les petites ciutats russes que es van arruïnar amb la caiguda de la unió soviètica, originàriament es tractava d'una ciutat minera d'estany. Els seus residents es van veure obligats a abandonar la ciutat per trobar serveis tan bàsics com aigua corrent, col·legis o assistència sanitària, l'Estat els reallotjament en tan sols dues setmanes, redistribuint-los per altres pobles i assignant nous domicilis. En les seves presses per evacuar la població van haver d'abandonar totes les seves pertinences per això encara es poden trobar joguines velles, llibres, roba i altres classes d'objectes en aquesta ciutat fantasma.

Akane Soto

Famagusta (chipre)

Tot va començar quan l'exèrcit turc va prendre el control de l'àrea durant la invasió turca a Xipre el 1974, van despoblar completament l'àrea expulsant d'ella a tots els seus habitants i no van permetre l'entrada a ningú excepte militars turcs i personal de les Nacions Unides. Hi va haver un pla per recuperar l'emplaçament a favor dels grecs xipriotes però el pla va fracassar precisament perquè els grecs de Xipre van votar en contra. Com no s'ha fet cap reparació des de 1974 tots els edificis estan caient a trossos lentament, alguns mes ràpid que altres, particularment els que van rebre l'impacte d'algun canó durant la invasió, a poc a poc la naturalesa actua reclamant la zona, els metalls es fan malbé, les finestres es trenquen, les plantes introdueixen les seves arrels per les parets, paviments i murs ... de fet s'ha vist que les tortugues marines estan fent nius a les seves platges desertes.

Akane Soto

kowloon (China)

Es troba just a les afores de Hong Kong i va ser creada inicialment pels britànics com un lloc de vigilància per protegir la zona contra els pirates. Durant la Segona Guerra Mundial els japonesos van ocupar aquest lloc de vigilància i posteriorment van ser expulsats d'aquest, curiosament arribats a aquest punt ni els xinesos ni els anglesos volien saber res d'aquest lloc pel que va passar i per ser un lloc sense llei ni pàtria. Com era d'esperar el lloc es va omplir de gent de dubtosa reputació però curiosament aquesta societat va poder desenvolupar-se i seguir (entre altres coses) edificant el lloc, ocupant tot lloc possible i edificant cada vegada més alt per no sortir dels límits de la ciutat i entrar en territori Xinès. Aquesta situació es va perpetuar per dècades en el que va acabar sent un laberint de corredors per sobre del nivell del carrer completament abarrotat d'escombraries. Els edificis eren tan alts que la llum del sol no podia arribar fins a terra de manera que tota la ciutat havia de ser il · luminada de forma constant per fluorescents.

Una altra de les peculiaritats d'aquest lloc és que els edificis estaven tan junts uns dels altres que es construïen ponts amb portes o altres materials igualment improvisats per passar d'un edifici a un altre sense tenir la necessitat de baixar fins al carrer, que d'altra banda podia ser en si mateix una activitat bastant perillosa. Durant la seva existència, els xinesos van construir una muralla al seu voltant, per evitar que els seus habitants sortissin. En segon lloc, després de l'abandonament d'aquesta ciutat, un grup d'exploradors van tractar d'entrar a fer un mapa del lloc, després de mesos de treball van desistir i el seu intent després d'haver mapejat 01:00 mínima part dels voltants del lloc i sense haver-se endinsat massa.

Yaiza Ortega.